Boxaca

José María Buchaca y Freire (Valencia 1813-Cienfuegos 1848) Sentí una gran inclinació per la literatura, amb marcades idees progressistes, en desacord amb l’època i amb el sistema social, com així ho demostra la seva obra Poesías Eróticas, “dedicades al bello sexo”, publicades el 1836, amb només 23 anys d’edat, abans d’establir-se a Cuba. Aquesta obra tira per terra el corrent ètic del moment, ultra conservador, creant un nou estil literari. La seva posició política liberal el va comprometre més que el poc erotisme dels seus poemes.

Fundà el “Real Colegio de Primera y Segunda Enseñanza en Literatura y Bellas Artes”, que funcionava el 1845, segons un cens confeccionat en aquella data. Fou el primer centre docent de segon ensenyament que existí a Cienfuegos. El 20 d’Abril de 1846, el van ascendir a Secretari i Director de la Diputació Patriòtica de la Vila, i se li va atorgar el títol de Benefactor de la Ciutat de Cienfuegos.

Emilio P. Buchaca Molina (Cienfuegos 1848-Cienfuegos 1904) va ser un bon amic i metge personal de José Martí, “pare de la independència de Cuba”, durant l’exili de Martí a Nova York.

Josep Bochaca i Serra (Tremp 1867-Barcelona), sacerdot que començà a confeccionar l’arbre de família dels Boxaca, Botxaca, Bochaca, Buchaca, o Butxaca.

Francesc de Paula Bochaca i Serra (Tremp 1870-Barcelona 1960) vers el 1895, fundà “El Arte Católico”, Casa Bochaca, totalment dedicat als articles religiosos. Arribà, fins i tot, a ser alcalde de la Seu, i que com ell deia amb un cert orgull, confirmat per Real Orden de D. Antonio Maura. Durant el anys de postguerra i fins als anys 60 hi havia hagut un període de gran expansió, exportant a Amèrica i a Europa.

La seva inquietud i capacitat de relació i visió d’home de negocis el va fer entrar en contacte amb la línia de transports “La Hispano Urgelense”. Va arribar a viatjar a París per ultimar detalls de la Companyia i per donar-li els impulsos necessaris per a consolidar-la. Avui dia segueix existint amb el nom d’“Anònima Alsina Graells”.

Emilio José Buchaca Bright (Brooklyn 1886-Albany 1984) ensenyà anglès a immigrants, mentre assistia a l’“Escuela Politécnica de Brooklyn”. Es graduà com enginyer elèctric el 1906. Treballà per la “Compañía de Teléfonos” fins el 1951, a l’Estat de Nova York. Obligat a retirar-se degut a la seva edat, va trobar una altra feina fins a l’edat de 91 anys. Mentrestant, a mitjans del 1920, la “Compañía de Teléfonos” el va promoure a la ITT, per controlar la instal·lació del primer servei de telèfon a Espanya.

Francesc Buchaca Xxxx (Barcelona, XIX-segle?): Amb independència dels Buchaca de Cienfuegos de qui n’hem parlat a bastament, tenim constància d’un altre Buchaca que va anar a Cuba molt més tard que el Buchaca liberal sortit de València.

Per tant, res a veure amb els descendents del José M^a Buchaca y Freire. El Buchaca de Santiago de Cuba va fundar la botiga que portà per nom “La Bohemia”, magatzem i botiga de queviures i licors. Durant la dècada 1920-1930 tingué la fama de ser el comerç del ram més ben assortit i de més moviment de la ciutat.

Josep Bochaca Costa (Tremp 1890-Beziers 1978) s’establí pel seu compte formant societat i construí els hangars d’aviació de l’aeroport de Bron, prop de Lyon, així com altres construccions industrials a la mateixa capital.

Josep Andreu Bochaca Nadeau (Bordeus 1898-Madrid 1975) nascut a Bordeus, passà un temps a una txeca de Madrid. Fou Vicepresident de la “Compañía Metropolitano de Madrid” (el “Metro") fins a la seva mort.

Miquel Bochaca Birbe (Tremp 1900-Tremp 1986) va entrar a formar part del funcionariat de Correus com a carter fix. Va ser també el continuador del quiosc creat pel seu pare. L’any 1932, el matrimoni va comprar una casa al mateix costat de l’Ajuntament. L’antic quiosc passà a ser la “Llibreria Bochaca”; un referent únic per a una població que llavors doblava el nombre dels seus habitants a causa de les obres a les centrals hidràuliques. Cal dir que per arribar al que és avui la “Llibreria Bochaca", una de les més prestigioses i antigues, guardonada amb diversos premis, s’han hagut de passar alguns tràngols.

Josep Bochaca Vidal (Gerri de la Sal 1904-Serra de Pàndols 1938), quan era a Gerri li agradava caçar, muntar a cavall i ser present durant la festa major al ball de la Morisca. Després de vuit o nou anys que la Morisca no es ballava—potser per falta de balladors—ell en recuperà els punts de la dansa i la tornà a ballar l’any 1923 amb l’Àngels del Tendé. D’aquesta manera va quedar reconegut com a salvador d’aquesta dansa de la seva extinció.

Juan Roberto Bochaca Torelli (Mendoza 1934-Mendoza 2006): arquitecte, professor de la Facultat d’Arquitectura, Urbanisme i Disseny de la Universitat de Mendoza (Argentina).