Poema de la família
Quina llavor misteriosa
s’ensorrà en terra assaonada
per germinar esponerosa
en arbre d’ampla brancada?
Soca d’arrels molt profundes
que ha fet créixer una nissaga
de tronc gruixut, que s’enfila
per la força de la saba.
Primer, aferrat a la terra,
més tard, d’oberta capçada
de branques joves que esperen
deleroses la fruitada.
Brostada que esdevé eixuta
abans de veure l’albada,
plançons de vida molt curta,
d’esperances ofegades.
Altres, més forts, han format
nou brancam, noves arbrades,
han resistit tots els vents
i bats de sol i glaçades.
Oberts a nous horitzons
sense oblidar nostra Pàtria,
ens hem estés nord enllà,
hem traspassat la mar blava.
Avui, cercant les arrels
i amb l’enyorança de casa,
ens hem retrobat germans
de la mateixa nissaga.
Voldríem que els nostres fills
afegissin a la història,
un capítol molt més ric
que el rebut, d’incerta glòria.
Que amb la rella obrin nous solcs,
que facin la terra blana
on reneixi un món més just,
fruit fecund de nova grana.
Localitats
Nosaltres descendim de pagesos de Freixe, Catalunya. Avui, la família es troba arreu del món.
Trobades
Gent d’arreu del globus es reuneixen per celebrar la seva connexió comuna: el nom de la família.