El nostre particular escut
Hem de partir d’alguns conceptes assenyalats pels nostres heraldistes:
- No existeixen escuts de cognoms, sinó de llinatges o de famílies.
- Que la homonímia en els cognoms no es mai certesa de consanguinitat. Aquesta només es pot acceptar elaborant un arbre genealògic que la demostri.
- A Catalunya, mentre no es demostri el contrari, sols tenen escut les famílies nobles, i en són molt poques.
- Una persona no noble que vulgui donar-se un escut d’armes per a ell i per a la seva descendència per línia masculina, pot fer-ho acudint a un rei, a un cronista d’armes o a un conseller heràldic oficialment autoritzat.
És evident, doncs, que el llinatge dels Boxaca, Botxaca, Butxaca, Bochaca, i Buchaca no té cap escut propi, perquè en cap moment se li ha trobat cap ascendència noble.
Existeixen, per altra costat, empreses que ofereixen un escut a qui el demani, sigui quin sigui el cognom sol·licitat. És evident que es tracta d'un negoci i que no es recolza en cap investigació mínimament seriosa.
Si algú pot inventar amb bon criteri un escut per al nostre llinatge, ningú millor que nosaltres mateixos. Sabem que no té cap valor heràldic, però és el símbol que ens identifica a partir del moment que l’assumim com a propi.
El nostre escut: els seus elements i significat
Essent a Catalunya on trobem per primera vegada el nostre llinatge, per a confeccionar el nostre escut partirem del de Catalunya, l'escut dels comtes-reis sobirans de Barcelona que 
amb el temps esdevindria l'escut de la Corona d'Aragó (formada per Catalunya, el Rosselló (avui França), Aragó, València, les illes Balears i Sardenya (avui Itàlia): fons d'or amb quatre pals de gules. Sobre aquest camp s'incorpora una branca de freixe. El freixe és un arbre, però també és el nom de la població del Pallars Sobirà, on trobem un Boxaca.
A la part superior hi hem inclòs tres quarters: Al mig, una bossa. Amb ella volem recordar l’etimologia del nom. Quelcom per guardar, ja sigui en una espècie de butxaca exterior o de bossa.
A l'esquerra, veiem dos bous llaurant la terra. La nostra gent va ser gent del camp que havien d’afanyar-se el menjar de cada dia tenint cura de les collites i del bestiar. Gent que va anar endavant gràcies al seu treball, dur, en la majoria dels casos.
A la dreta, el Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal. Un monestir que tingué influència a tota la comarca. Un focus de fe i també de cultura. Els primers Boxaca pagaren algun cens a aquest monestir. Molts altres, posteriorment, s’hi varen casar i les seves restes reposen en el cementiri adossat a les seves parets.
Origen
Els primers Boxaca trobats foren tres germans de Freixe, i assumim que el seu pare va néixer el 1545.
Arrels
“El llibre de família" és una detallada informació del passat, present i futur de la nostra família.