Boxaca

Resum dels llocs on visqueren els Boxaca

El Pallars

Sembla justificat donar a conèixer un resum històric sobre els Pallars, i encara més sobre el Pallars Sobirà, atès que el primer Boxaca o Boxica que trobem documentat apareix a Freixe, poblet de la Vall de Soriguera (en l’antiguitat, Vall de Siarb), dins de la vall de Sort, Pallars Sobirà.

El Pallars Jussà fou, probablement, l'àrea que s'habità amb anterioritat. En són testimonis els assentaments de l'edat del bronze localitzats.

El Pallars Sobirà ho féu en èpoques més tardanes. Tot i la influència de cultures procedents del sud, el refinament li vindrà del nord, del sud de la Gàl·lia. Els ibers pràcticament no hi tingueren presència.

Cap als segles IV i III aC, probablement fou poblat pels lacetans. Fins al segle VII de la nostra era hi foren presents poblacions de clara arrel basca que, seguint la cornisa cantàbrica, s'establiren al llarg dels contraforts dels Pirineus. Les toponímies dels pobles en són una evidència: Gerri, Esterri, Unarre, Isavarre, Escalarre, Lladorre... Fins al segle XI podem dir que el parlar de la gent d’aquesta comarca no era altre que el bascònid. No ens ha d'estranyar, doncs, que en un altre apartat tinguem en compte aquest fet en considerar l'etimologia del nostre cognom.

De la presència àrab, fruit de l'ocupació esdevinguda a l’Alt Pallars entre els anys 713 i 718, gairebé no n’ha quedat rastre. En el Pallars Jussà la influència sarraïna va ser més notable.

Freixe

El poble deshabitat de Freixe (1.411 m), a la capçalera del riu de Castellàs, el 1970 tenia encara una població de 15 persones. L’església del poble, dedicada a Sant Sadurní, es troba en part en ruïnes.

El Boxaca més antic que hem trobat és Petri Boxaca del qui en parla el seu fill Pere, l’any 1647, quan, parlant d’ell, diu que és difunt.

Benet Solé Tomasó, que viu a Tarragona i gran enamorat de Freixe, passa els estius a la seva casa, la primitiva casa Boxaca, avui restaurada. Ben mirat el Benet, és el més Boxaca, Boxica, Pocha, Botxaca, Butxaca, Buxaca, Bochaca o Buchaca de tots nosaltres, perquè és qui en conserva la casa i el lloc dels nostres orígens.

Malmercat

A l’oest de Tornafort, aigües amunt del riu Noguera Pallaresa, hi ha el poble de Malmercat (953 m). Aquesta àrea, inicialment sota el control del comte de Pallars, fou més endavant del Vescomtat de Vilamur. Un edifici senyorial ben conegut es conserva com a casa Macareno o castell de Bielsa; té una capella, sense culte, dedicada a Santa Eulàlia. L'església parroquial de Sant Andreu, d’origen romànic, té un absis trapezial cobert amb volta de canó. El 1991 hi habitaven 18 persones comptant el poble pròpiament dit i els seus voltants. (40 persones el 1970 i 25 persones el 1981).

Tornafort

El poble de Tornafort (1309 m) està situat a la vessant nord de la muntanya de Baén. A l’entrada del poble conflueix un vell camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puigforniu i Soriguera, junt amb el camí que va vers a Freixe. L’església, dedicada a Santa Coloma, depèn de Malmercat. La nau ofereix unes arcades de mig punt que comuniquen amb les capelles laterals, sobre les quals corre una tribuna al nivell del cor. Prop del poble hi ha, en ruïnes, una ermita dedicada a Santa Maria. El 1991 Tornafort tenia 33 habitants (31 habitants el 1981 i 60 habitants el 1970).

Pere Joan Boxaca Xxxx, nascut a Freixe (± 1615), seria el primer Boxaca que va viure a Tornafort. Ningú de la família viu en l’actualitat a Tornafort.

Gerri de la Sal

Gerri de la Sal és el cap de municipi de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a la vall de la Noguera Pallaresa, entre els congosts d’Arboló i de Collegats. Hi abunden els boscos de pins.

En el passat, al marge de l’agricultura i de la ramaderia tradicional, l’economia de la població estava centrada en l’explotació de la sal. Aquesta era obtinguda per evaporació de l’aigua salada de la font de Gerri.

El primer Boxaca que va fixar la seva residència a Gerri fou Bonaventura Domingo Boxaca Povill, nascut a Tornafort el 1734. En l’actualitat cap membre de la família resideix a Gerri.

El monestir de Santa Maria de Gerri està situat a un costat del riu Noguera Pallaresa. Els seus orígens vénen de l’any 807 quan s’hi va establir una comunitat monàstica sota la invocació de Sant Vicenç, per passar, el 1839, a la regla de Sant Benet. Va contribuir a l’evangelització del Pallars després del domini sarraí.

El 1190 totes les possessions passen a la protecció directa del rei Alfons I. Va arribar a ser el monestir més ric del bisbat d’Urgell.

Gramuntill

A pocs quilòmetres de la Pobla de Segur, a la carretera que va a Gerri, un camí lateral ens porta al mas de Gramuntill. En el mas (prop de la casa principal), s’hi troba la capella de Sant Miquel.

Aquest mas va passar a la família Bochaca quan Mariano Boxaca Povill, nascut el 1731 a Tornafort, germà de Bonaventura Domingo, es va casar amb la pubilla de Gramuntill, donant origen als Bochaca de Tremp i a alguns de la Pobla de Segur. Actualment, els Boxaca descendents del Mariano en conserven encara aquesta propietat.

Taús

Taús és un poble de les Valls d’Aguilar, a la comarca de l’Alt Urgell. En temps passat, Taús havia tingut unes 60 cases, però en l’actualitat només n’hi ha cinc que s’hi visqui regularment. Ningú de la nostra família roman en aquest poble.

Un dels fills de Josep Boxaca, de Tornafort i de Margarida Povill va ser Isidre Boxaca Povill (1724-?) casat amb Maria Coromines, de Taús.

Vilamur

Vilamur, a 1264 m. sobre el nivell del mar, pertany al municipi de Soriguera, a la meitat del Pallars Sobirà. Té menys de 60 habitants. Una principal característica és el castell de Vilamur, que en altre temps va ser la seu central del vescomtat de Vilamur.

El primer Boxaca que trobem a cal Cortal de Vilamur és Pere Joan Boxaca, nascut pels vols de 1710, però que ja tenia dos germans nascuts a Vilamur. Això vol dir que no era pas el primer Boxaca de Vilamur. Segurament ja havia baixat de Freixe un dels seus avantpassats, i es possible que tingués casa als dos pobles perquè, a Freixe, en aquell temps, ja existia cal Cortal. Ningú de la família viu a Vilamur.

Penelles

Penelles es troba a la comarca de la Noguera, prop de la frontera amb la comarca de l’Urgell. Forma part de la plana regada pel canal d’Urgell. La seva població actual és d’uns 525 habitants.

Dels fills del Joseph Boxaca (1690), de Tornafort, i de la Margarida Povill, de Llagunes, el segon del nois, fou l’Agustí Botxaca Povill (1724). Trobarem Agustí Botxaca Povill a Penelles (la Noguera) casant-se amb Theresa Vilaltella Mingot.

Trobarem descendents de Penelles a Almenar, Menàrguens, i a Pergamino (Argentina).

El pare de José Mª Buchaca y Freire, Manuel Magín Buchaca Las Casas, podria molt bé ser fill de Francisco Boxaca Povill, nascut a Tornafort el 1729. El fet de que el Francisco desaparegui de Tornafort, aparegui el 1758 a les Ventoses i després no se’n sàpiga res més; que tingui un germà, Manuel, amb el mateix nom que el pare del poeta, i que les edats estiguin d’acord amb aquest supòsit, ens predisposen a pensar que aquest seria l’enllaç de la branca de Cuba amb el tronc principal.

Avui, descendents de la família d’Agustí Botxaca Povill encara viuen en aquesta localitat.

Valldarques

Valldarques, a l’Alt Urgell, ja és esmentat en l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell de l’any 839, amb el nom de ARCHAS.

El terme rural de Valldarques comprèn la conca del riuet d’aquest nom, que neix un xic més amunt de la font del Cebre, i queda delimitat pel serrat de la Creu i el pla de Tolustre, la serra d'Arques i la Torre del Duc, per la dreta, i de ponent a sol ixent; i per l’esquerra el tossal de Prat Sobirà i el bosc de Sallent.

Arribats al punt quilomètric 26,4 de la carretera d'lsona a Coll de Nargó, es troba el casal-castell dels Vilars, dit "Vilas" amb la capella de Sant Miquel propera a la masia. La capella és d’una nau, rústega, petita i amb l’absis llis. En el passat, al seu entorn se celebrava l’aplec de Sant Miquel

Hom es queda meravellat contemplant l’església de Sant Romà, que és un bell temple del romànic, d’una sola nau, absis arquivolta, campanar de planta quadrada, tres pisos separats per arcuacions, en el primer dels quals hi ha dues petites obertures; en el segon, finestres geminades, i en el darrer, dos ulls de bou, i restes de pintura a la façana nord del campanar.

De forma documentada, el primer Buchaca que apareix a Valldarques és Simó Buitxaca, que el 1698 fa de padrí del seu nét, Joan Simon, a Sallent. Aquesta dada ens portaria a situar el naixement de Simó Buitxaca pels vols del 1650. Es va casar amb Mariàngela Vilella, de Gavarra, i era l’amo de cal Buchaca de Valldarques. Se suposa que el seu pare hauria nascut uns 25 anys abans i que ja era un habitant de Valldarques.

La majoria dels membres de la nostra família, els cognoms dels quals adoptaren la forma Buchaca, sorgiren de Valldarques. En la actualitat, cap Buchaca segueix vivint a Valldarques.